Fustes:
- Es desplaça arreu d’Europa per cercar les fustes més adients, de vàries edats fins a trenta anys.
- Si emmagatzema fusta fresca la deixa assecar un mínim de sis anys abans d’usar-la.
- Arç, d’Eslovènia, dels Balcans i Alemanya.
- Abet roig mascle, de la Val di Fiemme.
- Banús, de l’Índia o del Marroc.
- Boix, d’Osona.
Coles:
- Només coles animals que garanteixen la idònia adhesió i perfecte penetració en la porositat de la fusta.
- Cola de peix, dels budells d’un determinat tipus de peix dels mars del Japó, excel·lent per llur preparació.
- Cola de conill, extreta a través d’un procés d’ebullició de la seva pell i ossos.
- Colorants: Únicament d’origen vegetal o animal, segons escaigui.
- Goma gutaperxa, procedent de Tailàndia i Sri Lanka (groga)
- Sang de Dragó, resina segregada de palma indonèsica (vermell amarronada)
- Sàndal, de fusta hindú (vermell ataronjada)
- Ròbia, de l’arrel de vegetal asiàtic (marró ataronjada)
Vernissos:
- Resines exclusivament naturalsAmbre (del mar Bàltic)
- Copal de Manila (de les Filipines i de l’Indonèsia)
- Almàciga (de l’illa grega de Quios)
- Goma laca (de l’Índia)
- Elemi (del Brasil)
- Pròpolis (resina produïda per totes les abelles)
- Trementina (oleoresina de coníferes)
Néixer:
Quan un instrument es dóna per acabat, queda per descobrir l’abast de les seves vibracions. Abans de fer-ne lliurament cal procedir a tocar-lo en tots els seus registres a fi “d’obrir-lo”, de permetre a la fusta, matèria viva, entendre i assimilar una àmplia gamma de notes.
En certs instruments, i atenent suggeriments del destinatari, s’hi afegeix una pàtina antiga, com ara esfumats i efectes colorants oferint un efecte visual que el músic percep com a instrument “viscut”, talment partícip d’una experiència motivadora.